En un dels blogs antifeixistes d’Ucraïna va aparèixer una foto amb la bandera del FC Barcelona al costat de l’anarquista ucraïnès Dmytro Kúper, que combat al front contra les forces invasores russes.
Hem decidit fer una petita entrevista amb ell, especialment per a les nostres companyes i companys —i totes les identitats dissidents— de Catalunya.
L’entrevista està publicada en català i en castellà en entrades separades.

Com va sorgir aquesta foto? T’agrada el FC Barcelona? Hi ha alguna altra cosa que et connecti amb Catalunya?

Vaig veure la bandera quan visitava un espai amic i no vaig poder evitar fer-me una foto 🙂
La foto va ser feta a la ciutat d’Odessa, a la rereguarda.
Sóc seguidor del Barça des de 2004. Tenia sis anys quan em van regalar la samarreta de Ronaldinho, la del Barça, haha. Des de llavors només animo al Barça: ¡Visca el Barça, Visca Catalunya!

Crec que els nostres països estan units, d’alguna manera, pel fet de patir una agressió imperialista. La diferència és que Ucraïna ja va aconseguir la seva independència (per la qual continuem lluitant avui), mentre que Catalunya encara està en procés d’assolir-la. Per això, les nostres històries són molt semblants, i és important que ens donem suport mútuament.

A què et dedicaves abans de la guerra i per què vas decidir anar al front?

Sóc anarquista. Abans de la guerra em dedicava a desenvolupar el moviment d’esquerres a Ucraïna. Era activista del moviment Bandera Negra i lluitava al carrer per la classe treballadora. Entre els nostres enemics hi havia empresaris, funcionaris i forces d’extrema dreta.

Anar al front no va ser una cosa que jo triés: van ser els russos els qui van decidir venir contra nosaltres amb la guerra. Jo no vaig decidir res; van venir a casa meva, al meu país, amb armes. No quedava altra opció: o lluitar o fugir, i jo no sóc dels que fugen 🙂

Els anarquistes i l’esquerra occidental no entenen el context de la guerra ni per què els anarquistes i antifexistes ucraïnesos estan lluitant. Diuen: “Per què defensen l’Estat?”. En el millor dels casos, comenten que “als dos bàndols hi ha feixistes”.
Com els explicaries la situació? Es tracta d’una resistència popular?

¿I sobre la Segona Guerra Mundial dirien el mateix?
Cal recordar que contra Hitler van lluitar països autoritaris, burgesos i fins i tot imperialistes (Ucraïna, per exemple, és clarament burgesa i en certa manera es pot considerar autoritària, però en cap cas imperialista). Diríem que a la Segona Guerra Mundial «tots dos costats eren feixistes»? Si parlem de persones concretes o fins i tot de forces polítiques, potser n’hi ha que lluiten per Ucraïna (encara que jo no n’he vist), igual que n’hi ha per Rússia. Però la diferència és que a Rússia el feixisme és literalment política d’Estat, amb tots els trets que això implica, cosa que no es pot dir d’Ucraïna. És significatiu que gairebé tots els feixistes de fora donin suport a Putin i a Rússia.

Així que la situació és evident: agressió imperialista i feixista de Rússia contra Ucraïna. Ucraïna no fa només una lluita nacional d’alliberament, sinó una lluita per la seva pròpia supervivència, perquè Rússia vol exterminar-nos físicament.
Per això, per molt que es pugui criticar el govern ucraïnès, això no nega el dret del nostre poble a existir. Dir «és igual» significa, en realitat, posar en dubte el dret dels ucraïnesos a l’existència.

Per què és important ajudar els antifeixistes ucraïnesos ara?
Perquè els antifeixistes ucraïnesos estan retinguent ara els feixistes russos. Si aquests últims tenien èxit, no s’aturarien: avançarien i hi ha un alt risc que el foc del feixisme rus arribi també a altres llocs. Espero que ningú hagi de viure això a la seva pròpia pell…

Què transmetries als companys catalans que llegeixin això com a comiat?
La solidaritat és la nostra arma més poderosa. Només així podrem derrotar el mal imperialista. Visca Ucraïna! Visca Catalunya!